Fa setmanes que joves d’arreu de Catalunya i del món surten a les places cada divendres per demanar una acció més contundent contra el canvi climàtic. Senten i sentim que els governs (tant locals com globals) no estan fent prou per parar aquesta crisis. I tenen raó.
El grup més important de científics relacionat amb el canvi climàtic – el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic – fa anys que ens alerta. I el seu últim informe no podria ser més contundent: tenim uns 11 anys per aturar la crisis climàtica, o la terra com la coneixem deixarà d’existir.
Tot el que fem genera emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que alimenten el canvi climàtic, vivim en un món completament dominat per els combustibles fòssils. L’energia que dóna llum i electricitat a casa teva, el teu menjar transportat des de lluny, els 10.000 cotxes que cada dia entren a Barcelona, l’escapada de cap de setmana en avió.
Tenim uns 11 anys per aturar la crisis climàtica, o la terra com la coneixem deixarà d’existir.
La ciència ens demana que no sobrepassem els 1.5 graus d’escalfament de mitjana global. Semblen molt pocs, 1.5 graus, oi? Al final, si un dia estem a 18 i un altre dia a 19, doncs no hi ha gaire diferència. Però no va exactament així, estem parlant de la mitjana global de totes les temperatures. Hi ha llocs on el món ja s’ha escalfat 4 graus, a l’Àrtic de vegades s’arriba a temperatures rècord de més de 20 graus. Però si fem la mitjana de tot això, no podem passar els 1.5. La mala notícia és que, durant les últimes dècades de industrialització, ja hem escalfat la Terra 1 grau. Ens queda molt poc marge. És per això que els següents 10 anys són claus per a la història de la humanitat. No ens hem agafat mai la lluita contra el canvi climàtic en serio, i ara hem de córrer.
No ens hem agafat mai la lluita contra el canvi climàtic en serio, i ara hem de córrer.
Sobrepassar els 1.5 graus d’escalfament voldria dir canviar cicles naturals que sostenen la vida, com el fet que els arbres absorbeixin carboni o que ens baixin vents freds i humits de la corrent del golf. Sona una mica pel·lícula de “El dia de Mañana”, però la veritat és que estem posant el planeta ens uns límits d’on les conseqüències són catastròfiques i bastant ràpides. I no és una cosa que només quedi en el futur, evidentment, sinó que ja ho tenim aquí: per això que els estius són més càlids (i sobretot, les nits d’estiu), que tenim més sequeres o que la tardor i la primavera són més curtes (castanyada en màniga curta, us sona?).
Estem posant el planeta ens uns límits d’on les conseqüències són catastròfiques i bastant ràpides
El que cal fer és prendre accions dràstiques i ràpides: cal que les emissions dels gasos que generen el canvi climàtic estiguin a zero al 2050. Tenim 30 anys per baixar les emissions un 3% per any. El problema és: això mai ha passat. L’única vegada que les emissions s’han estancat (que no baixat) va ser als inicis de la crisis econòmica, i sabem les desigualtats que aquesta va generar.
Per tant: ens hem d’imaginar un món millor. I sabem com fer-ho. Està clar que els petits canvis serveixen, però potser que ja no siguin “tanqueu els llums quan sortiu!” (hola, estem al 2019), si no que cal deixar de consumir tanta carn i comprar només de manera local. Cal agafar menys vols: el món és bonic també a poc a poc i en tren! I cal deixar el cotxe a casa, compartir-lo o no tenir-ne. Però sobretot, sobretot, cal molta pressió. Cal que seguim sortint a les places i reclamant accions contundents – ens cal una transició planificada i socialment justa a un món d’economies cooperatives, feministes i sense canvi climàtic.
Però sobretot, sobretot, cal molta pressió. Cal que seguim sortint a les places i reclamant accions contundents – ens cal una transició planificada i socialment justa a un món d’economies cooperatives, feministes i sense canvi climàtic.
Comments