És 8 de març i és el que toca: fer balanç, publicar informes i posar en evidència la quantitat de discriminacions que acumulen les dones. Alçar la veu, portar un llaç lila i escandalitzar-nos sobre “com pot ser que encara estiguem així”. Però demà serà 9 de març i tornarem a ser invisibles.
Demà serà 9 de març i seguirem cobrant un 23% menys que els homes i, segons la ONU, això seguirà passant fins el 2089. Serà 9 de març i les 31 dones assassinades als Països Catalans l’any passat seguiran mortes. Serà 9 de març i l’atur femení seguirà essent d’un 19% i només un 31,6% de dones ocuparan càrrecs de responsabilitat, davant del 68,4% d'homes.
Així que avui que encara és 8 de març i se’ns permet parlar del tema, parlarem dels límits als somnis d’una nena.
Neixes, et foraden les orelles, et compren roses i nines per ser mare i maquillatge per estar guapa. No tens referents, perquè les dones són esborrades de la història i la televisió, el cinema i els contes et repeteixen una vegada i una altra que trobis el teu príncep blau per aconseguir alguna cosa a la vida.
I quan arriba l'adolescència et sexualitzen. El teu col·lega intenta tocar-te els pits, però et diuen que ho fan perquè els agrades. Que et molesten perquè els agrades. Que és normal. I porta escot però no massa. I no sigui una escalfabraguetes. I la primera experiència sexual (no desitjada i sense cap mena d’educació sobre el teu cos o el teu plaer). I el primer nòvio. Perquè és el que sempre t'han dit que volies. I et tracta com una princesa. Però no miris a altres. Però perquè vesteixes així. Però amb qui estàs. Però perdona que em posi violent és que tinc problemes i només tu m'entens.
I la primera feina. I tu vols dir que en saps, nena? Primer entraràs com a becària i després ja veurem. I ascendeixen al teu company, que no treballa més que tu ni és millor, però parla més fort i repeteix les teves idees a les reunions. I la segona i tercera i quarta entrevista de feina: vols ser mare? I aquí ja saps que et faran triar entre vida professional i familiar. Que potser estàs més preparada que tots els teus companys, però no tens perfil de directiva.
ELS LÍMITS ALS SOMNIS D'UNA NENA
El 35,9% de les dones amb feines no qualificades pateixen una malaltia crònica, davant de la xifra entre les dones directives, que és d'un 10,7%. Un 77% de les persones grans que viuen soles, són dones. Un milió de dones de més de 65 anys no tenen pensió pròpia. Tres de cada quatre dones només poden accedir a una pensió no contributiva i les que hi accedeixen reben un 36% menys que els homes. Més d'un milió i mig de dones tenen pensions per sota els 500€ mensuals. A les treballadores de la llar no se'ls reconeix com a treballadores i se'ls neguen els drets laborals. Un 93% de les jornades laboral reduïdes les tenen dones, per cuidar als seus fills. Més d’un 90% de les feines de cuidar la mainada, cuinar, planxar, comprar, etc. són dutes a termes per dones.
Un milió de dones de més de 65 anys no tenen pensió pròpia
ELS LÍMITS ALS SOMNIS D'UNA NENA POBRA
Actualment el rostre de la pobresa és una dona. Més d’un 70% de la població en situació de pobres al món són dones. El risc de pobresa segons la renda individual disponible a Catalunya és d’un 50% en les dones davant d’un 25% en els homes. Una quarta part de les dones que treballen es trobarien en situació de pobresa si només disposessin de la seva renda, enfront d’una setena dels homes. Moltes vegades, aquest fenomen es deu al fet que les dones treballen més de forma parcial que els homes. Ells ho fan en un 7,07% i elles en un 21,67%.
Més d’un 70% de la població en situació de pobres al món són dones.
Ser una nena a la societat en què vivim vol dir no tenir referents amb qui emmirallar-te, vol dir que et condicionin els estudis i que, tot i que superis aquestes barreres i puguis estudiar estudis superiors, la teva feina sigui menys valorada i menys pagada. Ser una nena a la societat en què vivim vol dir patir violència, vol dir treballar gratuïtament tenint cura dels altres, vol dir viure la injustícia a la pròpia pell.
Però ser nena a la societat que vivim també pot voler dir alçar la veu, prendre els carrers, organitzar-te amb amigues i companyes, no callar mai més, desafiar el poder i reclamar una vida digna i que valgui la pena viure. És feina de tots i totes eliminar els límits dels somnis d’una nena. És feina de tots i totes educar nenes que ens plantin cara.
Laia.
Comentarios