Soc la Lola, tinc vuit anys i en fa tres que vaig a l'esplai. A vegades em fa una mica de mandra dinar ràpid els dissabtes per anar a l'esplai, però si no hi vaig jo tampoc hi van la Júlia i la Berta, així que hi vaig sempre que puc. A més, sempre m'ho acabo passant tan bé. Les activitats són divertides quasi sempre, i quan no ho són els monis fan que ho siguin. Tinc 5 monis, són els millors. En Guillem és graciosíssim, quan explica les activitats i no callem, ens imita i llavors tots riem encara més. També tenim en Joan, a les excursions m'agrada molt caminar al seu costat perquè sempre ens explica coses supercurioses. En Jordi és un noi de poques paraules, però toca la guitarra genial i sempre canta les cançons que li demanem. La Marina i la Jana sempre ens escolten quan necessitem parlar. Crec que si m'hagués de quedar amb un escolliria en Jordi.
Soc la Lola, tinc dinou anys i en fa dos que soc moni de l'esplai. Porto el grup de Mitjans Grans amb quatre companys: la Laia, en Biel, en Guiu i la Marta. Els Mitjans Grans són un grup preciós. Si puc, m'encanta dedicar uns minutets de cada dissabte a parlar amb cadascun d'ells i conèixer el món que porten dins: són un tresor. La nostra tasca educativa és transformadora i gràcies als meus companys d'equip és senzilla. Sé del cert que ells són el millor referent que els infants podrien tenir. Un dels objectius de l'equip de monis de Mitjans Grans és repartir-nos conscientment els rols per evitar etiquetes com "la bronques", "el divertit" o "la infermera". Tots hi posem consciència i ens esforcem a ocupar tots els rols, encara que això generi incomoditats. No puc dir que ho controlem al 100%, però en faig una valoració molt positiva.
Si penso en el moni ideal, el primer que em ve al cap són els monis graciosos i esbojarrats que ens despertaven les ganes de menjar-nos el món. Quan penso en aquests monis, inevitablement em venen al cap referents masculins per un senzill motiu: els rols de gènere que s'infiltren a tot arreu, fins i tot en els grups amb més ganes de fugir d'ells. Si penso amb una miqueta més d'intenció recordo perfectament la importància de la tasca de la Marina, la Jana i tota la resta de monitores que han fet de mi qui soc. Elles, que havien sigut també nenes com jo, es van esforçar a donar-me tota la informació, eines i estima que elles haurien volgut rebre. També eren divertides, gracioses, enginyoses, no eren només els braços a qui acudir quan alguna cosa no anava bé, tot i que això ho van ser sempre.
Feliç i reivindicatiu dia de la dona treballadora a totes, especialment a totes les monitores que han fet de mi qui soc.
Elena Bornay
Comments