"Recordeu aquella excursió on va passar allò... i aquella nit de por que..." i els "uiii això ara ja no es podria fer.. "
Quan ens van proposar una trobada de monis i exmonis de seguida ho vam tenir clar... ens hi apuntem!
Només els preparatius ja valien la pena: treure la pols al foulard, descobrir que encara t'hi cap la dessuadora del Xirus i encabir-ho tot en aquella motxilla ideal per les excursions de dos dies.
I quan tornes a jugar els jocs que tant havies explicat i aquest cop dirigits per aquells a qui els hi havies ensenyat tants cops, te n'adones que hi ha coses que no es perden i això fa que es crei un sentiment de germanor i complicitat total!
I com a bones veteranes promoure aquells "Recordeu aquella excursió on va passar allò... i aquella nit de por que..." i els "uiii això ara ja no es podria fer.. " i adonar-te que aquella canalla que veies tant innocent ho recorda perfectament i a més ara ho veu des de la mateixa perspectiva!
Finalment, tornar el diumenge amb un somriure d'orella a orella, blaus i agulletes per tot el cos i adonar-te que l'etapa al Xirus és una etapa que et defineix com a persona i t'uneix a un grup de gent molt trempada, que puja amb els mateixos valors que tu vas viure quan eres més jove i vas intentar transmetre.
Moltes gràcies per deixar-nos reviure aquests moments que sovint trobem a faltar amb una mica de nostàlgia de la bona!
Laura.
Comments